Tècniques de reproducció assitida. Acompanyament psicològic.

Amb els canvis socioculturals que es van desenvolupant des de fa ja uns quants anys, el paper de la dona ha experimentat també un gran canvi pel que fa a la seva posició en el món laboral, social i, sobretot familiar. Fet aquest que modifica en gran mesura la seva posició davant la maternitat. Ara tenir fills no és una imposició pel fet biològic, si no que pot ser una decisió voluntària de la parella, i pel tema que ens ocupa, decisió en últim terme de la dona. Aquesta qüestió té moltes implicacions a diferents nivells. Socio-econòmic per que durant uns anys la dona que tria afiançar la seva posició laboral, molt probablement posposarà la seva maternitat.Tots sabem que per més plans de conciliació familiar i vida laboral que es proposin, continua essent complicat estar embarassada i seguir treballant en aquest païs. A nivel fisiològic per que malauradament això que en diuen "el rellotge biològic" existeix, i per més que una dona se sent jove i activa, el seu cos ja no funciona de la mateixa forma a partir de certa edat, en qüestió de fertilitat, s'enten. I no només per l'edat, altres factors poden influir en la dificultat dels membres de la parella per a concebre de forma espontània. Això ja genera un gran malestar emocional per que implica, de moment, una renúncia molt important "el meu cos no funciona com hauria de funcionar", "per què?" "potser hem esperat massa..."

Si, després de molt pensar-hi - aquesta és una decisió que s'ha de poder reflexionar amb molta cura - la parella decideix formar una família, poden optar pel tractament d'esterilitat que sigui més adient per al seu cas concret. A mi m'agrada més dir-hi tècnica de reproducció assistida (TRA), pel fet que suposa un recolçament a una funció natural que per diferents motius ara no està sent possible, en la majoria dels casos (sense entrar en discusions ètiques sobre alguns casos especials) . Aquesta decisió no està en absolut exempta de dificultats: volem començar tot el procés, comunicar-ho o no a la família? als amics? trobar un metge de confiança, confiar, posar el cos per a fer una sèrie inacabable de proves i manipulacions, esperar els resultats, esperar, esperar, esperar...provar, provar, provar...si l'embaràs ja representa un temps d'espera, començar un tractament com aquests...i sense garantia d'èxit... Cal carregar les pil·les d'optimisme i energia positiva per a afrontar tot el procés que no serà gens fàcil. Ara bé, si com a resultat neix el vostre fill, haurà valgut molt la pena l'esforç.


Si us trobeu en aquesta situació de començar a plantejar una TRA, i voleu un acompanyament durant tot el procés, començant per la presa de decisions, us oferim un espai individual o en petit grup on poder compartir les vostres inquietuds, pors, decepcions, dubtes, desitjos i emocions.

Marisa Pugès. Psicòloga clínica - psicoanalista